Preguntes freqüents

> Què és?
La Síndrome de Tourette és un trastorn neurològic que es caracteritza per la producció de tics motors i vocals crònics per part de les persones que el pateixen. La síndrome rep el seu nom del neuròleg francès Gilles de la Tourette, que va descriure per primera vegada aquest trastorn l'any 1885. La Síndrome de Tourette és un trastorn crònic encara que la intensitat dels símptomes és molt variable; hi pot haver temporades amb molts tics i temporades en què gairebé desapareguin.
> Quan sorgeix?
Els primers símptomes de la Síndrome de Tourette s'inicien generalment entre els 7 i els 10 anys i solen afectar amb més freqüència els nois que les noies.

> Se’n sap la causa?
La causa d'aquest trastorn és genètica encara que el patró d'herència és incert. Actualment, trobem diferents equips que estan investigant quins podrien ser els gens responsables.
Els tics augmenten a causa de l’estrès, l’ansietat i el cansament, i minven durant les activitats que requereixin concentració i en què els afectats tinguin un bon domini. Moltes persones amb Síndrome de Tourette tenen habilitats especials per a la música, el teatre, els esports i el dibuix.
> Els tics es poden controlar?
Tot i que els afectats poden retenir els tics amb molt d’esforç, aquests apareixen de forma involuntària; per això és important que les persones del seu entorn (familiars, amics, mestres i companys de feina) actuïn amb normalitat davant dels tics.

Les persones amb la Síndrome de Tourette tenen una intel•ligència normal i, de vegades, superior a la mitjana, però durant la infantesa poden tenir dificultats d’aprenentatge a l’escola a causa dels tics i altres trastorns associats.

Els trastorns associats que es donen de manera més freqüent són el Trastorn Obsessivocompulsiu (TOC) i el Trastorn de Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH). També hi sol haver trastorns del son, problemes de conducta, problemes de control d’impulsos, depressió i ansietat. En molts casos, són aquests trastorns els que afecten més la qualitat de vida de les persones que els pateixen.



> Existeix alguna solució per a aquest problema?
No totes les persones amb la Síndrome de Tourette necessiten tractament; només en necessiten en el casos en què els tics o els trastorns associats interfereixen en la vida quotidiana. En aquest cas el tractament més eficaç per a la Síndrome de Tourette té dos vessants: d’una banda hi ha els fàrmacs que disminueixen els tics encara que no els fan desaparèixer completament, i d’una altra, la teràpia psicològica, que intervé en aspectes com l’estrès i l’ansietat, les dificultats d’aprenentatge, els problemes de conducta i l’impacte psicosocial en l’afectat i en la seva família.
by metamorphosy & oriolplanas.cat