Personatges amb la Síndrome de Tourette

> Samuel Johnson (1709-1784)

Samuel Johnson (1709-1784)

Samuel Johnson va néixer en Lichfield, Straffordshire (Anglaterra), el 18 de setembre de 1709. Era el fill major d’ un llibrer anomenat Michael Johnson, gràcies al qual va poder aprendre els textos dels escriptors clàssics, que influenciarien el seu procedir literari. La seva mare es deia Sarah Johnson i el seu germà menor, nascut al 1712, Nathaniel.


Va estudiar en el Pembroke College d’ Oxford, però va abandonar la seva formació acadèmica al 1731, any en el qual també mor el seu pare.


Es dedica a la crítica i a la lexicografia, col•laborant en les publicacions como "Gentleman's Magazine", "The Rambler" o "The Idler".


"Diccionari de la llengua anglesa" (1755), i sobretot, la enciclopèdica "Vides dels poetes" (1779-1781) son els seus treballs més influents.


Com autor teatral va escriure títols com "Irene" (1749) i poesies de talls satíric, tals com "Londres" (1738) o "La vanitat dels desitjos humans" (1749).


Es va casar al 1735 amb la vídua Elizabeth Jarvis Porter, que va morir al 1752. Johnson va morir a Londres, el 13 de desembre de 1784. Tenia 75 anys.


Cita:


“Es pot tenir com a companya la fantasia, però s’ha de tenir com a guia la raó”


__________________


FONT DOCUMENTAL:


AlohaCriticon. Sección 1. Biografías de Escritor@s


http://www.alohacriticon.com/viajeliterario

Pujar

> Wolfgang Amadeus Mozart . (1756 – 1791)

Wolfgang Amadeus Mozart . (1756 – 1791)

Mozart va néixer el 27 de gener de 1756 a Salzburg (Àustria). Fou l’últim fill de Leopold Mozart, músic al servei del príncep arquebisbe de Salzburg. La seva mare es deia Anna Maria Pertl.


La seva obra és molt extensa. Comprèn 626 opus, entre d’altres: 41 simfonies; concerts per a piano (27); concerts per a violí (5); concerts per a diversos instruments; música de cambra; 22 òperes; música religiosa.


Schlichtegroll, biògraf de Mozart va escriure sobre ell:


“El seu cos presentava un constant moviment; jugava sense parar amb les seves mans, o bé colpejava contínuament el terra amb el peu”.


Sophie Haibel, cunyada seva, el va descriure de la següent manera:


"Fins i tot quan al matí es rentava les mans, caminava d’un costat a l’altre de l’habitació... mai no s’estava quiet... Sovint feia gestos estranys amb la boca ... Sempre estava jugant amb alguna cosa, amb el seu barret, amb les seves butxaques, amb la taula o amb les cadires, talment com si fossin un teclat”.


______________


FONTS DOCUMENTALS:


Menéndez, Gloria I., Dra. “El caso de Mozart”. En: “Psicología online: Formación, autoayuda y Consejo online

Pujar
by metamorphosy & oriolplanas.cat