Què ès?

La Síndrome de Tourette és un trastorn neurològic que es caracteritza per la producció de tics motors i vocals crònics per part de les persones que la pateixen.

La síndrome rep el seu nom del neuròleg francès Gilles de la Tourette, que va descriure per primer cop aquest trastorn l’any 1885.

Els primers símptomes de la Síndrome de Tourette s’inicien generalment entre els 7 i els 10 anys i solen afectar amb més freqüència els nois que les noies.
La Síndrome de Tourette és un trastorn crònic encara que la intensitat dels símptomes és molt variable, pot haver-hi temporades amb molts tics i temporades en què quasi desapareguin.

La causa d’aquest trastorn és genètica encara que el patró d’herència és incert. Actualment, trobem diferents equips que estan investigant quins podrien ser els gens responsables.

Segons el doctor Emilio Fernández, professor titular de Pediatria de la Universitat de Barcelona i fundador del Servei de Neuropediatria de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, en la seva obra “Entender los Tics” (Ediciones Medici. Barcelona, 2004) hi ha, aproximadament, uns 25.000 nens amb la Síndrome de Tourette a Espanya.

Tipus de tics:

TICS MOTORS

SIMPLES: Parpellejar, moure el cap, sacsejar el braç.

COMPLEXOS: Saltar, tocar objectes o persones, doblegar o tòrcer el cos.


TICS VOCALS

SIMPLES: Cridar, aclarir-se la gola, fer sorolls.

COMPLEXOS: Repetir paraules o sons, fer d'animals, dir paraules o frases inacceptables socialment. 

Els tics augmenten a causa de l’estrès, l’ansietat i el cansament i disminueixen durant activitats que requereixen concentració i en què els afectats tenen un bon domini. Moltes persones amb Síndrome de Tourette tenen habilitats especials per la música, el teatre, els esports i el dibuix.

Encara que de vegades els afectats poden “aguantar-se” els tics amb molt esforç, aquests apareixen de forma involuntària; per això és important que les persones del seu voltant (familiars, amics, mestres i companys de feina) actuïn amb normalitat davant dels tics.

Les persones amb Síndrome de Tourette tenen una intel•ligència normal i, de vegades, superior a la mitjana però durant la infància poden tenir dificultats d’aprenentatge a l’escola a causa dels tics o a d’altres trastorns associats.
Els trastorns associats que es donen de manera més freqüent són el Trastorn Obssessivocompulssiu (TOC) i el Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH). També solen haver-hi trastorns del son, problemes de conducta, problemes de control d’impulsos, depressió i ansietat.
En molts casos, són aquests trastorns els que afecten més la qualitat de vida de les persones afectades.

No totes les persones amb la Síndrome de Tourette necessiten tractament, només en els casos en què els tics o els trastorns associats interfereixen en la vida quotidiana. En aquest cas, el tractament més eficaç per a la Síndrome de Tourette té dues vessants. Per una banda, existeixen fàrmacs que disminueixen els tics encara que no els fan desaparèixer completament, i per l’altra, la teràpia psicològica que intervé en aspectes com l’estrès i l’ansietat, les dificultats d’aprenentatge, els problemes de conducta i l’impacte psicosocial de la síndrome en l’afectat i en la seva família.

Laura Ibáñez (Psicòloga experta en Síndrome de Tourette) 

by metamorphosy & oriolplanas.cat